El manifest

https://drive.google.com/open?id=1u2kBnI62VnI5NzVJ5BtPQi7Eb3ljzByK

MARXA DE TORXES EN HOMENATGE ALS TERRASSENCS FIDELS AL PAÍS EL 4 DE SETEMBRE DE 1713


El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge de Barcelona amb la intenció de sotmetre els catalans. Ja el 7 de novembre de 1659 amb el Tractat dels Pirineus els territoris nord-catalans són ocupats per França, i el 25 d’abril de 1707 amb la derrota de la Batalla d’Almansa s’ocupa els territoris catalans de més al sud.

Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament borbònic format per quatre o cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de Bracamonte arribava a les portes de la vila de Terrassa. Tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del 3 al 4 de setembre de 1713 les tropes borbòniques passaven la nostra vila per les armes. Mentre alguns terrassencs defensaven amb honor la ciutat, bona part de la població trobava com a lloc de refugi i resistència l’interior del convent de Sant Francesc.

L’endemà al matí l’espectacle a la nostra ciutat era desolador: moltes cases havien estat saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants. Aquest fou el preu que pagaren els terrassencs per defensar les seves institucions i les seves llibertats.

En la lluita per defensar les nostres llibertats van destacar en:
Pere de Brichfeus i Terns, batlle de Terrassa, que va participar en la Junta de Braços com a membre del Braç Militar, nomenat coronel de cavalleria sota les ordres d’Antoni Desvalls.
Francesc Busquets i Pujol, de Can Mitjans, que va participar en la Junta de Braços com a membre del Braç Reial, nomenat coronel d’infanteria sota les ordres del Marquès de Poal.
Andreu Joan Rico, personatge influent, mig filòsof, clau en la resistència de la vila.
Francesc Boada i Parellada, de la casa pairal de Can Boada del Pi, va ser obligat a exiliar-se de Catalunya.
Pere de Torrella, de la Quadra-cartoixa de Vallparadís, president del Braç Militar, també va ser un dels molts represaliats.

Avui doncs recordem als terrassencs i terrassenques que van lluitar per defensar els drets dels catalans. 300 anys més tard continuem lluitant per la llibertat del nostre país.
Ho hem fet especialment aquests darrers mesos, tant durant l’1 d’octubre de 2017, com durant el procés judicial injust endegat per l’estat espanyol contra els presidents de l’Assemblea, d’Òmnium Cultural, el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers i Conselleres del seu govern, i molts altres represaliats .

Recordem als terrassencs i terrassenques que van lluitar per defensar els nostres drets fa 300 anys, però també recordem que tenim presos polítics i exiliats, entre ells dos terrassencs, el Conseller Josep Rull i el Conseller Lluís Puig, però com diu el poeta “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.


Terrassa, 4 de setembre de 2018

VISCA CATALUNYA LLIURE, VISCA LA REPÚBLICA!